Molts cops és necessari agafar distància per a adonar-se’n de certes coses que vivint al territori no es fan paleses a primera vista. Ja se sap, el dia a dia consumeix una bona capacitat d’ anàlisi. I és des de lluny que hom se n’ acaba adonant que la situació en que s’ ha avesat a viure el PSIB ( i tot el PSOE, sent realistes ) comença a ser preocupant. No perquè no sigui un partit poc ric en idees o propostes, sinó perquè s’ ha avesat a viure en un estatd’ auto-destrucció constant que l’ allunya de la societat.
I és que la ciutadania en general – i la balear en particular – ja no està per manifestos inoportuns o contra-manifestos precipitats. O seguir discussions poc entenedores entre renovadors/es (alguns dels quals eren alts càrrecs propers a l’ oficialisme i ara es diuen “bases crítiques”) i d’oficialistes sense càrrec i que ara ja no saben massa el que són, però que sí tenen clara l’ idea de partit que volen.
Perquè si es tractàs de diferències substancials, potser encara valdria la pena, una certa brega política. Però quan els politòlegs graten una mica, comproven esfereïts que la pugna és tan sols pel poder. Perquè essent honestos, no hi han grans reformes proposades en quan a discurs entre els anomenats “crítics” i els que – diuen – són “l’aparell”. La raó d’ aquesta homogeneïtat ( hi han matisos, com les primàries com a eina generalitzada , major participació i poc més ) rau en el fet que fa tan sols mig any gairebé tot el partit era al poder, i els qui ara són perjudicials abans eren genials, i viceversa….
La ciutadania observa atònita i veu com les acusacions de deslleialtat van oscil·lant als medis segons sigui d’ un bàndol o l’ altre. Per norma general són acusacions sense fonament acompanyades de filtracions a la premsa interessades. Tot plegat, fa molt mal efecte. Sobretot tenint en compte que hi han 5.000.000 d’ aturats i sembla que les coses no puguin anar a millor….
Sembla que els protagonistes d’ aquesta pugna política – portada per ara a nivell de xarxes socials: el fred silici deixa anar l’ imaginació i les paraules, una altra cosa és el cara a cara – no pensen en l’ endemà dels congressos : aquell moment en que forçosament els i les militants/es s’ haurien de poder mirar a la cara i poder treballar plegats.
Si bé no es tracta d’una situació pròpiament illenca, ( a moltes federacions del PSOE està passant el mateix ) sí s’ha de dir que les formes són massa rudimentàries pels temps de crisi en que vivim. Sense anar més lluny, el PSC català ha vehiculat un exercici de debat intern amb lluita pel poder incorporada amb dues premisses a/ el futur de l’organització anava pel damunt dels interessos personals i b/ tot el procés havia de ser lleial i edificant, gairebé amb un somriure a la cara. Així fou.
Però no per qualitat democràtica o perquè les corrents socialistes catalanes s’ estimin gaire més que les illenques o les valencianes. No: ho feren per responsabilitat institucional. Per respecte a una societat que no està per romanços d’escoltar a gent que va demanant el canvi sense que canviï ella, per exemple.
I perquè els i les estrategues del PSC saben que la gent vota líders sòlids i organitzacions fortes, no cases d’embolics. Aquesta és la realitat. Si el PSOE en general – i el PSIB en particular – vol tornar arribar a tenir opcions de poder, el primer que hauria de fer és abandonar certes pràctiques d’ enfrontament personal i oferir a la ciutadania un discurs esperançador amb una organització forta i unida.
Que els/les líders siguin creïbles o no, això són figues d’un altre paner. Però una reflexió: el candidat menys carismàtic de les passades eleccions legislatives fóu el qui se’n dugué el gat a l’ aigua. Raó del seu èxit? Tenia un partit molt fort al darrera i un missatge que arribava.
Potser caldrà un esforç en quan a exercici d’auto-crítica amb un diàleg profund i sincer entre socialistes, sí. I pel damunt de tot, un exercici catàrquic de creació d’ il·lusiò que potser haurien de cercar amb professionals de fora l’ organització que els digui què vol sentir la gent, per exemple.
Moltes gràcies.
bernat.jofre@gmail.com




